La Campanya pels Sediments reclama un Pla de gestió dels sediments de Riba-roja als pressupostos del 2020
Mentre escrivim aquestes línies lo Delta de l’Ebre
encara pateix l’embat de les onades del temporal Glòria. Aquest temporal és un
dels més potents que es recorda i encara és pronte per a calcular-ne els danys perquè la mar continua alta, però tot sembla indicar que engolirà uns quants metres més del ja castigat
Delta de l’Ebre. A més, alguns experts apunten que la freqüència dels temporals
va en augment a causa del canvi climàtic i això se suma a la pujada del nivell
del mar i al fet que la major part de les platges estan debilitades perquè no
arriben sediments fluvials.
En aquest sentit, els ajuntaments i les associacions
de regants estan plantejant un pla d’acció al litoral deltaic. L’aportació de
sorres provinents de llocs del Delta que tenen acreció [creixen perquè la mar
els porta sorres d’altres platges del Delta] -com ara la platja del Serrallo o
la Badia del Fangar-, cap a zones del Delta afectades per regressió, com ara la
barra de platja que separa, o separava, l’illa de Buda del mar, la Barra del
Trabucador o la platja de la Marquesa, és una mesura d’urgència necessària. I,
segons alguns experts, pot ser una mesura permanent per redistribuir les sorres
del Delta de l’Ebre. Ara bé, caldrà estudiar l'impacte ambiental de tot això, calcular-ne costos, etc. I aquests mateixos científics reconeixen que amb les
sorres que ara tenim no en tenim prou i cal restablir el flux de sediments des
dels embassaments.
Al 2015 la societat civil ebrenca –amb el suport de 30
organitzacions no governamentals de l’estat espanyol- vam emprendre la Campanya pels Sediments i una tasca
profunda de pedagogia explicant com l’aigua del riu i los sediments fluvials
van formar lo Delta i com, a partir de la construcció de les grans preses a la
Conca de l’Ebre, sobretot a partir dels anys 50 del segle XX, un 96% dels sediments
de l’Ebre queden atrapats als embassaments de Mequinensa i Riba-Roja. Com a
coordinador del documental SEDiMENTS he pogut tindre coneixement i mostrar com
van ser reparades les comportes de fons de la presa de Barasona (per part de la
CHE) i com els sediments de Barasona se van quedar atrapats al voltant del poble de Mequinensa (a la cua
de l’embassament de Riba-Roja, tram final del riu Segre) i causen problemes als
pagesos i a les activitats acuàtiques com lo rem, entre altres. Per això la gent dels embassaments veu en
bons ulls la transferència dels sediments aigües avall.
Al 2016 els ajuntaments ebrencs, al 2017 el Parlament
de Catalunya i al 2018 (en dos ocasions) el Congrés dels Diputats espanyol van
aprovar propostes com la redacció d’un Pla de gestió integral dels sediments de
la Conca de l’Ebre o la realització d’una prova pilot de transferència
controlada de sediments des de l’embassament de Riba-Roja fins al Delta de
l’Ebre, així com revisar els protocols d'actuació de les preses tenint en compte l'emergència climàtica, és a dir, establint condicionants ambientals. També va ser creada una comissió tècnica, política i amb representants
dels moviments socials per treballar el tema dels sediments en el marc de
l’executiu català. Però aquesta comissió, reunida a la seu del Departament de
Territori i Sostenibilitat, només va ser convocada dos cops en dos anys al·legant
que la CHE i el govern del PP estaven tancats en banda i no facilitaven ni tan
sols els contractes amb les normes d’explotació de les preses de Mequinensa,
Riba-Roja i Flix.
Però ara tenim un context polític bastant diferent a
l’estat espanyol i els polítics han de fer valer aquell consens que venim
construint des del 2015 al voltant de la gestió dels sediments dels
embassaments. Per això som prudents i continguts i reclamem per als
pressupostos del 2020 una partida per redactar un Pla de gestió dels sediments
de l’embassament de Riba-Roja, ja que tots els experts coincideixen que és el
millor lloc per on començar a gestionar els sediments dels embassaments. Riba-Roja rep anualment (de mitjana) dos milions de tones de sediments: los mateixos que li farien falta al Delta per mantenir-se, segons diferents estudis. A més, ja hi ha diversos estudis realitzats sobre
la composició dels sediments i sobre quines tècniques serien les més adequades
per transferir els sediments des d’aquell embassament.
Tanmateix, és un embassament que no compleix les
normatives de seguretat perquè no permet la circulació d’aigua per les
comportes de fons de la presa: les normatives de seguretat diuen que tots els
mecanismes de les preses han d’estar operatius i, com que sembla que estan
tapats de sediments i no hi circula aigua, aquests desaigües de fons no estan
operatius. Per tant, fer una posada a punt dels mecanismes de l’embassament no
només facilitaria la gestió dels sediments sinó que milloraria la seguretat de
tots els pobles i ecosistemes situats aigües avall de Riba-Roja, que patiriem
de valent si es produeix una inestabilitat a la presa i no la poden buidar.
En resum, segons declaracions de la Ministra Ribero el servei de Costes redactará i posarà en
pràctica un pla de sorres per al litoral. Però també és urgent que la Confederació
Hidrogràfica de l’Ebre redacti i posi en marxa un pla de sediments a ser
transferits des de l’embassament de Riba-Roja cap al Delta de l’Ebre. Cal una partida permanent per a que hi hagi una institucionalitat (vinculada a la CHE) que gestione els sediments de forma regular. Tot això depèn
directament del Ministerio para la Transición Ecológica (MITECO): veurem si en
matèria de sediments estem a l’alçada del que significa el concepte de la “transició
ecològica”.
Comunicat de la Campanya pels Sediments
Totalment d'acord. Cal que tothom estigui ben informat i es prenguin mesures lògiques.
ResponderEliminarQue pena un paraíso que se destruye poco a poco por no poner remedio
ResponderEliminarExacte.
ResponderEliminar