Lo Congrés espanyol se torna a posicionar a favor de millorar la gestió dels sediments a la Conca de l'Ebre
VIDEO: https://www.youtube.com/watch?v=brzcbXv52cc&feature=youtu.be
- La càmara dels diputats aprova, des de la Comissió d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, una Proposició No de Llei de desenvolupament d'accions concretes que millorin la gestió dels sediments a la Conca de l'Ebre amb atenció a objectius ambientals i de seguretat
- La proposta naix del treball desenvolupat des de fa tres anys por la Campanya pels Sedimentsi
- La gestió de les nombroses preses presents a la Conca de l'Ebre colmata els embassaments, incideix en la regressió i la subsidència (enfonsament) del Delta de l'Ebre, afecta a la productivitat de les aigües costeres. Tot això té un impacte sobre les poblacions de peixos i aus, provoca la pèrdua d'arenals i platges i genera problemes de seguretat als propis embassaments
27
de març de 2018. A l'última
Comissió d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient del
Congrés dels Diputats celebrada la setmana passada, el
Congrés va solicitar al Govern que desenvolupe accions concretes per
a la gestió dels sediments de la conca de l'Ebre.
Ante
la última Comisión de Agricultura, Pesca, Alimentación y Medio
Ambiente del Congreso de los Diputados celebrada la semana pasada, el
Congreso solicitó al Gobierno que desarrolle acciones concretas para
la gestión de los sedimentos de la cuenca del Ebro.
La
Proposició No de Lleiii,
que va ser registrada conjuntament pels Grups Parlamentaris
Confederals de Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea,
Esquerra Republicana, Socialista i Mixt (PDECAT), presentada a la
Comissió per ERC, defensada en conjunt per la resta de grups
parlamentaris que la van registrar (pel Grup Mixt va comparèixer
Compromís) i recolzada finalment pel Grup Parlamentari de
Ciudadanos, només va ser rebutjada pel Partido Popular. La
proposta deriva del treball desenvolupat des de la Campanya pels
Sediments que es va reunir amb els grups parlamentaris del Congrés a
inicis de 2017iii.
Davant
la necessitat, ja plantejada anteriorment per la pròpia Comissió,
de redactar un Pla de Gestió Integral dels Sediments de la Conca de
l'Ebre per a que sigui incorporat al Pla Hidrològic de la Conca de
l'Ebre durant el tercer cicle de planificació hidrològica
(2021-2027) i als instruments de gestió de la Xarxa Natura 2000, en
especial del Delta de l'Ebre, la PNL insta al govern espanyol a crear
una comissió per a estudiar la problemàtica i les oportunitats de
gestió dels sediments, inspeccionar els mecanismes de les preses que
més repercussió tenen sobre la retenció de sediments al tram
mig-baix de la Conca de l'Ebre (Mequinensa, Riba-Roja i Flix), i
revisar, amb especial atenció a la seguretat, els protocols
d'actuació de la gestió i explotació de les preses en
compliment de les noves implicacions ambientals i atenent a l'impacte
ambiental respecte a la dinàmica creixent d'enfonsament i regressió
del Delta de l'Ebre.
Aquestes
mesures han sigut plantejades durant els darrers anys per la Campanya
pels Sediments que també ha rebut el suport d'una trentena
d'entitats ambientals i socials de tota la concaiv.
Els grups
ecologistes consideren que aquestes mesures són imprescindibles per
permetre la consecució dels objectius de la Directiva Marc de
l'Aigua,
en especial respecte a la qualitat hidromorfològica (continuïtat
fluvial, estructura física i règim de cabdals associats) dels rius,
llacs, aigües de transició i costaneres de la Conca de l'Ebre.
La
Campanya pels Sediments també va proposar al Parlament Europeu
quatre preguntes relacionades amb aquests temes i s'espera que la
resposta arribi en els propers diesv.
Per
tant, les entitats i els activistes
independents que formen la Campanya pels Sediments soliciten al
Govern que atengui de forma urgent aquestes propostes i doti de
partides pressupostàries la redacció d'un Pla de gestió integral
dels sediments de la conca de l'Ebre i les mesures associades
a aquest Pla per a resoldre aquesta problemàtica que pateix la Conca
de l'Ebre.
PER A MÉS
INFORMACIÓ:
Roberto
González 667990712
Josep
Juan Segarra 636517755
ANNEX
El Delta del
Ebro se enfrenta a un futuro incierto. Los últimos 15 años deberían
haber sentado las bases de su conservación, sin embargo, los
documentos más importantes para su futuro: su plan de gestión y el
de su cuenca, no atienden su elemento clave: el sedimento.
La
interrupción del transporte de sedimentos causada por las presas es
uno de los principales retos ambientales para la gestión de los
sedimentos en España.
La gestión
a escala de cuenca hidrográfica de los procesos de erosión y
sedimentación son extremadamente importantes desde un punto de vista
social, económico y ambiental. Se estima que en las próximas
décadas más del 50 % de la capacidad de almacenamiento de los
embalses de agua del mundo puede verse reducida debido a la
sedimentación y colmatación, por tanto, las prácticas de gestión
de los sedimentos deberían ser mejoradas.
Los embalses
del Estado español no son una excepción: a día de hoy, una
inexistente gestión de los sedimentos no solo puede poner en peligro
la seguridad de las presas, también muchos de los embalses empiezan
a colmatarse de sedimentos, con la pérdida de capacidad de
almacenamiento que ello conlleva.
La tasa de
aterramiento en los embalses españoles ronda los 100 hm3/año, por
lo tanto, cada cincuenta años perdemos unos 5.000 hm3 de capacidad
de almacenamiento de agua.
En la cuenca
del Ebro, donde se contabilizan unos 135 embalses (con una capacidad
mayor de 1 hm3), se calcula que aproximadamente el 94 % de los
sedimentos quedan atrapados entre los embalses de Riba-roja,
Mequinenza y Flix, por lo que ocasiona ya un problema constatable, no
sólo en la colmatación de los embalses (el embalse de Mequinenza,
por ejemplo, puede haber perdido más de un 13 % de su capacidad, es
decir, más de 200 hm3 de agua), sino también en su incidencia en el
fenómeno de regresión y subsidencia del Delta del Ebro, en la
afección a la productividad de las aguas costeras, con el
correspondiente impacto sobre el desove y reclutamiento para muchas
especies piscícolas marinas, como los pequeños peces pelágicos (p.
ej. anchoas y sardinas) y el perjuicio que conlleva hacia otros
grupos faunísticos para los que esta área es una de las zonas de
alimentación más importantes de todo el Mediterráneo como las aves
marinas, y la afección directa respecto a la pérdida de playas y
arenales e, incluso, los problemas de seguridad en los propios
embalses.
Mientras una
falta de gestión causa graves desequilibrios en los procesos de
erosión y colmatación de los cursos fluviales, embalses y costas,
una adecuada gestión permitiría poner en valor el patrimonio
natural y los beneficios de los servicios ambientales que ofrecen los
ecosistemas acuáticos (p.ej. fuentes de recursos hídricos, control
de inundaciones, estabilización y protección de costas,
aportación
de nutrientes, mitigación y adaptación a los efectos del cambio
climático, etc.).
La Campanya pels
Sediments és un
moviment social que reuneix forces de diferents organitzacions com
Ecologistes en Acció, Plataforma en Defensa de l'Ebre o
SEO/BirdLife, i que ha rebut suport d'institucions com la Comunitat
de Regants-Sindicat Agrícola de l'Ebre, els principals ajuntaments
de les Terres de l'Ebre, el Parlament de Catalunya i el Congrés
dels Diputats espanyol.
Proposició no de Llei sobre la gestió integral dels sediments de
la conca de l'Ebre (161/001876).
Comentarios
Publicar un comentario