PR aprovada a la Comis. de Medi Ambient i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya (5 de juliol de 2017)

El punt 2 ha estat votat separadament (com ha demanat el grup de Ciutadans) i l'han aprovat la majoria de grups amb abstencions del PP i Ciutadans. La resta de punts els han aprovat tots els grups exceptuant el PP que s'ha abstingut.

Videos dels torns de paraula (05juliol2017): https://www.parlament.cat/web/canal-parlament/sequencia/videos/index.html?p_cp1=8062670&p_cp3=8063027

Compareixences ACA, Campanya pels Sediments i debat (07juny2017): https://www.parlament.cat/web/canal-parlament/sequencia/videos/index.html?p_cp1=8024376&p_cp3=8024755

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PER REALITZAR ACTUACIONS CIENTÍFIQUES, LEGISLATIVES I JURÍDIQUES PER TAL DE MOVILITZAR ELS SEDIMENTS RETINGUTS ALS EMBASSAMENTS DE LA CONCA DE L’EBRE (ESPECIALMENT ELS DE MEQUINENSA I RIBA-ROJA).

Atès que la regressió de la línia costera del Delta de l’Ebre és un problema directament provocat per la construcció i la gestió actual dels embassaments de la Conca de l’Ebre, al interrompre el transport de sediments des del Riu Ebre fins al Mar i el seu Delta quedant (els sediments) retinguts als embassaments. Al mateix temps, la retenció de sediments als embassaments no permet contrarestar l’enfonsament natural de la plana deltaica (fenomen anomenat subsidència) factor que agreuja la pèrdua d’alçada de la plana del Delta de l’Ebre. Estudis recents de l’institut d’investigació IRTA demostren que la plataforma deltaica s’enfonsa en 3 mil·límetres anuals de mitjana. Aquest fenomen (la subsidència) es veu accentuat per l’augment del nivell del mar degut a l’efecte del canvi climàtic. Estudis realitzats per l’IRTA i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) adverteixen que durant el segle XXI el 45% de la superfície del Delta quedarà per baix del nivell del mar si no es prenen mesures adients.

Atès que la pèrdua de la línia de la costa i el dèficit de sediments és un problema que no només afecta al propi Delta de l’Ebre sinó també a tota la costa catalana. Mitjançant la cartografia e imatges de satèl·lit disponibles dels darrers anys, es constata que la major part del litoral del Delta de l’Ebre pateix una forta regressió de la línia de la costa: especialment a les zones de la desembocadura, l’Illa de Buda, la Barra del Trabucador, la Platja de la Marquesa i la Barra del Fangar. Com que l’aportació sedimentària està totalment desequilibrada, el balanç sedimentari és negatiu (així ho indiquen els estudis de la Generalitat sobre adaptació al canvi climàtic).

Atès que la construcció i gestió actual dels embassaments (sobretot els localitzats al tram baix del Riu Ebre, construïts a mitjans del segle XX) ha provocat la degradació del sistema deltaic. Actualment la dinàmica marina domina sobre la dinàmica fluvial provocant l’acceleració de l’erosió de la línia de la costa, la desaparició del sistema dunar i la pèrdua d’ecosistemes claus i d’especial rellevància com són els aiguamolls (espais protegits Ramsar i Xarxa Natura 2000). Conseqüentment, per tal de recuperar parcialment l’equilibri sedimentològic i, per tant, ecològic, així com assegurar la sostenibilitat econòmica d’aquesta part del territori, es requereix d’una gestió integral dels embassaments de la Conca de l’Ebre (especialment els de la part baixa del Riu Ebre) amb l’objectiu de restaurar la continuïtat en la transferència dels sediments.

Atès que, segons els estudis científics, en dia d’avui arriben a la desembocadura del riu Ebre 100.000 tones de sediments anuals, menys d’un 1% del volum que arribava abans de la construcció dels pantans, que era de l’ordre de 20 milions de tones. Es calcula que actualment l’embassament de Riba-Roja d’Ebre rep anualment 2 milions de tones de sediments. Durant els darrers anys des de diversos àmbits s’ha proposat recuperar part dels sediments retinguts als embassaments del curs mig-final del riu Ebre. Els estudis realitzats per la UPC i l’IRTA demostren que amb una aportació mínima anual de 1’2 milions de tones de sediments fins a l’any 2100 seria suficient per afrontar l’amenaça combinada de la subsidència i el creixement del nivell del mar. Si la pèrdua d’elevació fos superior als 53 centímetres llavors les aportacions de sediments, per mantenir l’elevació actual, haurien de ser entre 2’5 i 3’5 milions de tones anuals.

Atès que diversos països del món tenen experiència amb una gestió responsable dels sediments. Fins i tot, a preses com la de l’embassament de Joaquín Costa (més conegut com “Barasona”, Aragó, Conca Hidrogràfica de l’Ebre) la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), després d’un episodi de col·lapse de la presa ocorregut l’any 1993, va reparar els desaigües de fons i els fa funcionar regularment alliberant bona part dels sediments que arriben a l’embassament.

Atès que el 25 de juny de 2015, la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre (CSTE) aprovava amb el vot favorable de gairebé tots els membres, una proposta de cabals ecològics per al tram final del riu Ebre i el seu Delta amb propostes diferenciades per a anys secs, normals i humits. Així, segons les conclusions dels estudis presentats, el cabal ecològic per a un any sec hauria de ser de 5.871 hectòmetres cúbics anuals; per a un any normal hauria de ser de 7.732 hectòmetres cúbics anuals i per a un any humit de 9.907 hectòmetres cúbics anuals. A més, s’incorpora una proposta de cabal mínim d’excepcionalitat per a casos de sequera prolongada amb 3.518 hectòmetres cúbics anuals. En funció de les precipitacions caldria crear dinàmiques de cabals suficients per arrossegar diferents tipus de sediments.

Atès que la Generalitat està participant en el projecte europeu Life Ebro-Adminclim (2015-2018), que pretén calcular la viabilitat real del transport de sediments per assegurar el sosteniment de l'Ebre i que s'obtindran resultats que permetran avaluar encara amb més precisió aquesta problemàtica.

Atès que les “Instrucciones de grandes presas” (Ordre de 31 de març de 1967 pel que s’aprova la Instrucció per projecte, construcció i explotació de grans preses) al seu Article 94 i el “Reglamento técnico sobre Seguridad de Presas y Embalses” (Ordre de 12 de març de 1996 pel que s’aprova el Reglament Tècnic sobre Seguretat de Preses i Embassaments, sobre els informes anuals i l’obertura de comportes de fons) especifiquen que tots els equipaments de la presa, inclosos els desaigües de fons, s’han de mantenir en bon estat.

Atès que es tenen indicis de que les comportes de fons (que formen part del sistema de desaigües) de les preses de Mequinensa i Riba-Roja no s’han obert mai des de la seva construcció. I atès que els desaigües de fons són fonamentals per alliberar els sediments, conforme expliquen els estudis de l’IRTA i la UPC. A més a més, els sediments retinguts als embassaments redueixen la capacitat d’emmagatzemar aigua, causen problemes de salut pública (proliferació d’algues, mosquits, etc.) i dificulten activitats esportives, turístiques i econòmiques (rem, infraestructures de reg, etc.) a poblacions com Escatrón (Aragó, embassament de Mequinensa), La Granja d’Escarp (Lleida, embassament de Riba-Roja) o Mequinensa (Aragó, embassament de Riba-Roja). Als anys 1995, 1996 i 1997, en el context de la reparació dels desaigües de fons de la presa de Joaquín Costa (Barasona/Aragó), es van realitzar tres desembassaments (buidatges de l’embassament) i gran part dels sediments van quedar retinguts prop del casc urbà del Municipi de Mequinensa i causen els problemes esmentats anteriorment (i amplament relatats al “Proyecto de Recuperación del lecho y mejora del estado ecológico del Río Segre en la confluencia con el Ebro. T.M. de Mequinenza (Zaragoza)” elaborat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre). Aquests sediments atrapats al tram final del Riu Segre, a la zona denominada Aiguabarreig (cua de l’embassament de Riba-Roja) no han pogut arribar al Delta de l’Ebre per l’absència d’un Pla de Gestió Integral dels Sediments de la Conca de l’Ebre. Si haguessin desembassat Riba-Roja al mateix temps que van desembassar Barasona els sediments haurien pogut arribar al Delta de l’Ebre.

Atès que l’explotació de les preses i els embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix es desenvolupa per mitjà de títols concessionals segons el que estableix el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües, i que majoritàriament aprofiten els recursos hídrics per destinar-los a la producció d’energia hidroelèctrica. Els interessos econòmics d’una empresa hidroelèctrica no poden passar davant de la normativa vigent, de la seguretat de la ciutadania i de la preservació dels ecosistemes de la Conca de l’Ebre. Si els embassaments van omplint-se de sediments i queden obsolets voldran construir-ne de nous inundant més pobles, malmetent més ecosistemes i agreujant el canvi climàtic. Des dels anys 90 del segle XX, diferents estudis científics com els de Philip Fearnside de l’Instituto Nacional de Pesquisas da Amazonia (INPA) demostren l’impacte ambiental de les centrals hidroelèctriques i dels embassaments en tant que cementiris de biomassa que produeixen gasos d’efecte hivernacle promovent el canvi climàtic i l’augment del nivell del mar.

Atès que, des del punt de vista general del sistema elèctric, no hi hauria un problema d’abastiment elèctric quan les centrals hidroelèctriques deixessin de funcionar durant els desembassaments controlats proposats per l’IRTA i la UPC. Segons estudis de la Universitat Rovira i Virgili (URV), el sistema elèctric està tot connectat i és excedentari. Actualment, a l’Estat Espanyol, hi ha més de 100.000 MW de potència instal·lada, amb una demanda màxima històrica (l’any 2007) d’uns 45.000 MW. A més, el sistema elèctric espanyol és exportador net d’electricitat des de l’any 2004. I l’energia hidroelèctrica representa només un 17% del total (dins d’aquest percentatge les hidroelèctriques de Mequinensa i Riba-Roja en són una petita part).

Atès que la Llei d’Aigües en el seu article 23 atorga potestats d’administració i control del domini públic hidràulic a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre com a Organisme de la Conca del Riu Ebre, que li permeten regular tots i cadascun dels aprofitaments hídrics autoritzats com el de les centrals hidroelèctriques, que a l’empara de l’article 65 de la mateixa llei, confereix d’ofici o a instància de part la possibilitat de revisar les concessions vigents en casos de modificació de les circumstàncies en les quals foren concebudes.

Atès que el Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols preliminar I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’Aigües, disposa en el seu article 115 que, en l’àmbit de les competències dels Organismes de Conca, exigiran altres condicionants a les concessions com són els cabals mínims que deuran de respectar els aprofitaments per motius ecològics, i que aquests podran ser revisats com estableix l’article 156 del mateix reglament, per haver-se modificat els supòsits determinants del seu atorgament o quan s’hagin d’adequar als Plans Hidrològics.

Atès que la situació de vulnerabilitat del Delta de l’Ebre, que s’ha exposat en anterioritat, s’agreuja per la gestió que es fa de les preses i això representa una evident modificació dels condicionants ambientals exigits a les centrals hidroelèctriques. I tenint en compte l’article 156 i 157 del Reglament de Domini Públic Hidràulic, que faculta la revisió de les concessions d’ofici o instància de part.

Atès que hi ha focus de contaminació latents com és el cas dels residus de la indústria química situada a Sabiñánigo (Río Gállego, afluent que desemboca a l’Ebre a l’alçada de Saragossa, Aragó) o de la indústria química situada a Flix (Riu Ebre, Catalunya).

Atès que el Delta de l’Ebre és Reserva de la Biosfera, Espai d’Especial Interès Natural, Xarxa Natura 2000 i Parc Natural entre altres, protegit per diverses normatives autonòmiques, estatals i europees.

Per tot això, acordem:

Primer. Manifestar la voluntat, a partir del consens, diàleg i pluralitat, d’aportar fonaments per tal que el Pla de Gestió Integral dels Sediments de la Conca de l’Ebre sigui redactat durant l’any 2017 i per tal que tingui un contingut consistent. Tanmateix, vetllar per a que aquest Pla sigui incorporat, com a tema rellevant i específic, tant en la revisió del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre (2021-2027) com en les necessitats a establir dintre del Pla de Gestió de la Xarxa Natura 2000 del Delta de l’Ebre i que, d’aquesta manera, s'adaptin adequadament els objectius i les mesures de dita planificació a les directives ambientals establertes per la Unió Europea mitjançant la Directiva Marc d'Aigües, la Directiva d’Hàbitats i la Directiva d'Aus. Igualment, que s’incorpori al Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE), òrgan en el que participen el Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya.

Segon. Instar al govern català a crear, abans de l’1 de maig de 2017 i de forma executiva, una comissió política i tècnica per treballar el tema dels sediments a la Conca de l’Ebre, especialment la part d’aquesta conca que transcorre pel territori de Catalunya, com en el cas de les preses de Riba-Roja i Flix. La comissió ha d’estar oberta al seguiment i participació dels moviments socials que treballen aquest tema i ha de sol·licitar a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre que s’executi una inspecció independent de tots els mecanismes (especialment els desaigües de fons -a les preses on aquests existeixen-) de les preses de Mequinensa, Riba-Roja i Flix abans del 31 de desembre de 2017. I en el cas de que estiguin en mal estat, exigir-ne l’immediat manteniment conforme està definit legalment. Si la CHE no encarrega aquesta inspecció independent, instar al govern de Catalunya a interposar una denúncia, durant el mes de gener de l’any 2018, contra la gestió negligent d’aquestes preses i exigir responsabilitats a quants subjectes poguessin derivar.

Tercer. Instar al govern de Catalunya i a la «comissió dels sediments» a procurar que es revisin, abans del 31 de desembre de 2017, els protocols d’actuació de la gestió de les preses i les autoritzacions ambientals integrades (Llei 16/2002 «Autorización Ambiental Integrada»; Llei 21/2013 «Evaluación de Impacto Ambiental»). Tanmateix, que es revisi l’impacte ambiental de les preses, tenint en compte les dinàmiques creixents de subsidència i regressió al Delta de l’Ebre i les causes i efectes globals del canvi climàtic, per tal de sustentar legalment la necessitat d’alliberar els sediments retinguts als embassaments.

Quart. Instar al govern de Catalunya i a la «comissió dels sediments» a procurar que s’impulsi, abans del 31 de desembre de 2017, l’inici dels expedients de revisió de les concessions de les centrals hidroelèctriques situades a Mequinensa, Riba-roja i Flix, imposant nous condicionants ambientals en la gestió de l’aprofitament dels recursos hídrics que permetin una millora en el traspàs dels sediments riu avall, tenint en compte la situació de vulnerabilitat, erosió i resiliència de la plana deltaica.

Cinquè. Instar a la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya a organitzar una sessió monogràfica per debatre el tema dels sediments de l’Ebre abans de l’1 d’abril de 2017.

Sisè. Instar al govern de Catalunya i a la «Comissió dels sediments» a vetllar per tal que dintre del Pla de Gestió Integral dels Sediments de la Conca de l’Ebre s’encarreguin estudis complementaris que analitzin amb profunditat la composició dels sediments dels embassaments de Mequinensa, Riba-Roja i Flix. I, quan sigui necessari, que s’utilitzin sistemes mecànics adequats per anar removent els sediments que estan en bon estat i que no mou el corrent de l’aigua (sense alterar cap zona d’alt valor ambiental com, per exemple, la zona del Matarranya, l’Aiguabarreig Segre-Cinca o les illes i riberes de l’Ebre, com la Reserva de Sebes, totes elles zones protegides com PEIN, ZEPA, Xarxa Natura 2000, etc.). Donar suport i aplicar els estudis i actuacions sobre els sediments que han realitzat, estan realitzant i pretenen realitzar l’IRTA, l’ACA i les Universitats als embassaments de Riba-Roja, Mequinensa i Flix. Així com aplicar, seguint el cronograma de la UPC, les actuacions múltiples i de poc impacte ambiental que aquesta universitat proposa per contenir el mar enfront del Delta.

Setè. Instar a les institucions competents a redactar un projecte, durant l’any 2017, per descontaminar la zona de la indústria química de Sabiñánigo (Aragó). Instar al Departament de Territori i Sostenibilitat, i al comitè d’experts creat expressament, que el pla de descontaminació dels terrenys industrials de Flix, i altres que es trobin contaminats fora del perímetre industrial, estigui enllestit abans del 31 de juliol de 2017.

Vuitè. Trametre aquests acords al President de la Comissió Europea, al President del Govern de l’Estat, al Ministeri de Foment, al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i al Servei de Costes de Tarragona del mateix Ministeri, als presidents i als departaments de medi ambient de les diferents comunitats autònomes de la Conca de l’Ebre, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a la Delegació del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, al Parc Natural del Delta de l’Ebre, a l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, a les Comunitats de Regants de l’Esquerra i de la Dreta de l’Ebre i al moviment ciutadà de la “Campanya pels Sediments” (campanyapelssediments@gmail.com) per al seu coneixement i per tal que produeixi l’efecte oportú. També trametre aquest acord als portaveus dels diferents grups polítics del Congrés dels Diputats, del Senat i als eurodiputats de les diferents comunitats autònomes de la Conca Hidrogràfica de l’Ebre.

Delta de l’Ebre (1946). Institut Cartogràfic de Catalunya.

Delta de l’Ebre (2010). Institut Cartogràfic de Catalunya.