PROPOSTA
DE RESOLUCIÓ PER REALITZAR ACTUACIONS CIENTÍFIQUES, LEGISLATIVES I
JURÍDIQUES PER TAL DE MOVILITZAR ELS SEDIMENTS RETINGUTS ALS
EMBASSAMENTS DE LA CONCA DE L’EBRE (ESPECIALMENT ELS DE MEQUINENSA
I RIBA-ROJA).
Atès
que la regressió de la línia costera del Delta de l’Ebre és un
problema directament provocat per la construcció i la gestió actual
dels embassaments de la Conca de l’Ebre, al interrompre el
transport de sediments des del Riu Ebre fins al Mar i el seu Delta
quedant (els sediments) retinguts als embassaments. Al mateix temps,
la retenció de sediments als embassaments no permet contrarestar
l’enfonsament natural de la plana deltaica (fenomen anomenat
subsidència) factor que agreuja la pèrdua d’alçada de la plana
del Delta de l’Ebre. Estudis recents de l’institut d’investigació
IRTA demostren que la plataforma deltaica s’enfonsa en 3
mil·límetres anuals de mitjana. Aquest fenomen (la subsidència) es
veu accentuat per l’augment del nivell del mar degut a l’efecte
del canvi climàtic. Estudis realitzats per l’IRTA i la Universitat
Politècnica de Catalunya (UPC) adverteixen que durant el segle XXI
el 45% de la superfície del Delta quedarà per baix del nivell del
mar si no es prenen mesures adients.
Atès
que la pèrdua de la línia de la costa i el dèficit de sediments és
un problema que no només afecta al propi Delta de l’Ebre sinó
també a tota la costa catalana. Mitjançant la cartografia e imatges
de satèl·lit disponibles dels darrers anys, es constata que la
major part del litoral del Delta de l’Ebre pateix una forta
regressió de la línia de la costa: especialment a les zones de la
desembocadura, l’Illa de Buda, la Barra del Trabucador, la Platja
de la Marquesa i la Barra del Fangar. Com que l’aportació
sedimentària està totalment desequilibrada, el balanç sedimentari
és negatiu (així ho indiquen els estudis de la Generalitat sobre
adaptació al canvi climàtic).
Atès
que la construcció i gestió actual dels embassaments (sobretot els
localitzats al tram baix del Riu Ebre, construïts a mitjans del
segle XX) ha provocat la degradació del sistema deltaic. Actualment
la dinàmica marina domina sobre la dinàmica fluvial provocant
l’acceleració de l’erosió de la línia de la costa, la
desaparició del sistema dunar i la pèrdua d’ecosistemes claus i
d’especial rellevància com són els aiguamolls (espais protegits
Ramsar i Xarxa Natura 2000). Conseqüentment, per tal de recuperar
parcialment l’equilibri sedimentològic i, per tant, ecològic,
així com assegurar la sostenibilitat econòmica d’aquesta part del
territori, es requereix d’una gestió integral dels embassaments de
la Conca de l’Ebre (especialment els de la part baixa del Riu Ebre)
amb l’objectiu de restaurar la continuïtat en la transferència
dels sediments.
Atès
que, segons els estudis científics, en dia d’avui arriben a la
desembocadura del riu Ebre 100.000 tones de sediments anuals, menys
d’un 1% del volum que arribava abans de la construcció dels
pantans, que era de l’ordre de 20 milions de tones. Es calcula que
actualment l’embassament de Riba-Roja d’Ebre rep anualment 2
milions de tones de sediments. Durant els darrers anys des de
diversos àmbits s’ha proposat recuperar part dels sediments
retinguts als embassaments del curs mig-final del riu Ebre. Els
estudis realitzats per la UPC i l’IRTA demostren que amb una
aportació mínima anual de 1’2 milions de tones de sediments fins
a l’any 2100 seria suficient per afrontar l’amenaça combinada de
la subsidència i el creixement del nivell del mar. Si la pèrdua
d’elevació fos superior als 53 centímetres llavors les
aportacions de sediments, per mantenir l’elevació actual, haurien
de ser entre 2’5 i 3’5 milions de tones anuals.
Atès
que diversos països del món tenen experiència amb una gestió
responsable dels sediments. Fins i tot, a preses com la de
l’embassament de Joaquín Costa (més conegut com “Barasona”,
Aragó, Conca Hidrogràfica de l’Ebre) la Confederació
Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), després d’un episodi de col·lapse
de la presa ocorregut l’any 1993, va reparar els desaigües de fons
i els fa funcionar regularment alliberant bona part dels sediments
que arriben a l’embassament.
Atès
que el 25 de juny de 2015, la Comissió per la Sostenibilitat de les
Terres de l’Ebre (CSTE) aprovava amb el vot favorable de gairebé
tots els membres, una proposta de cabals ecològics per al tram final
del riu Ebre i el seu Delta amb propostes diferenciades per a anys
secs, normals i humits. Així, segons les conclusions dels estudis
presentats, el cabal ecològic per a un any sec hauria de ser de
5.871 hectòmetres cúbics anuals; per a un any normal hauria de ser
de 7.732 hectòmetres cúbics anuals i per a un any humit de 9.907
hectòmetres cúbics anuals. A més, s’incorpora una proposta de
cabal mínim d’excepcionalitat per a casos de sequera prolongada
amb 3.518 hectòmetres cúbics anuals. En funció de les
precipitacions caldria crear dinàmiques de cabals suficients per
arrossegar diferents tipus de sediments.
Atès
que la Generalitat està participant en el projecte europeu Life
Ebro-Adminclim (2015-2018), que pretén calcular la viabilitat real
del transport de sediments per assegurar el sosteniment de l'Ebre i
que s'obtindran resultats que permetran avaluar encara amb més
precisió aquesta problemàtica.
Atès
que les “Instrucciones de grandes presas” (Ordre de
31 de març de 1967
pel que s’aprova la Instrucció per projecte, construcció i
explotació de grans preses)
al seu Article 94 i el “Reglamento técnico sobre Seguridad de
Presas y Embalses” (Ordre
de 12 de març de 1996 pel que s’aprova el Reglament Tècnic sobre
Seguretat de Preses i Embassaments, sobre els informes anuals i
l’obertura de comportes de fons) especifiquen
que tots els equipaments de la presa, inclosos els desaigües de
fons, s’han de mantenir en bon estat.
Atès
que es tenen indicis de que les comportes de fons (que formen part
del sistema de desaigües) de les preses de Mequinensa i Riba-Roja no
s’han obert mai des de la seva construcció. I atès que els
desaigües de fons són fonamentals per alliberar els sediments,
conforme expliquen els estudis de l’IRTA i la UPC. A més a més,
els sediments retinguts als embassaments redueixen la capacitat
d’emmagatzemar aigua, causen problemes de salut pública
(proliferació d’algues, mosquits, etc.) i dificulten activitats
esportives, turístiques i econòmiques (rem, infraestructures de
reg, etc.) a poblacions com Escatrón (Aragó, embassament de
Mequinensa), La Granja d’Escarp (Lleida, embassament de Riba-Roja)
o Mequinensa (Aragó, embassament de Riba-Roja). Als anys 1995, 1996
i 1997, en el context de la reparació dels desaigües de fons de la
presa de Joaquín Costa (Barasona/Aragó), es van realitzar tres
desembassaments (buidatges de l’embassament) i gran part dels
sediments van quedar retinguts prop del casc urbà del Municipi de
Mequinensa i causen els problemes esmentats anteriorment (i amplament
relatats al “Proyecto de Recuperación del lecho y mejora del
estado ecológico del Río Segre en la confluencia con el Ebro. T.M.
de Mequinenza (Zaragoza)” elaborat per la Confederació
Hidrogràfica de l’Ebre). Aquests sediments atrapats al tram final
del Riu Segre, a la zona denominada Aiguabarreig (cua de
l’embassament de Riba-Roja) no han pogut arribar al Delta de l’Ebre
per l’absència d’un Pla de Gestió Integral dels Sediments de la
Conca de l’Ebre. Si haguessin desembassat Riba-Roja al mateix temps
que van desembassar Barasona els sediments haurien pogut arribar al
Delta de l’Ebre.
Atès
que l’explotació de les preses i els embassaments de Mequinensa,
Riba-roja i Flix es desenvolupa per mitjà de títols concessionals
segons el que estableix el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de
juliol, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües, i
que majoritàriament aprofiten els recursos hídrics per destinar-los
a la producció d’energia hidroelèctrica. Els interessos econòmics
d’una empresa hidroelèctrica no poden passar davant de la
normativa vigent, de la seguretat de la ciutadania i de la
preservació dels ecosistemes de la Conca de l’Ebre. Si els
embassaments van omplint-se de sediments i queden obsolets voldran
construir-ne de nous inundant més pobles, malmetent més ecosistemes
i agreujant el canvi climàtic. Des dels anys 90 del segle XX,
diferents estudis científics com els de Philip Fearnside de
l’Instituto Nacional de Pesquisas da Amazonia (INPA) demostren
l’impacte ambiental de les centrals hidroelèctriques i dels
embassaments en tant que cementiris de biomassa que produeixen gasos
d’efecte hivernacle promovent el canvi climàtic i l’augment del
nivell del mar.
Atès
que, des del punt de vista general del sistema elèctric, no hi
hauria un problema d’abastiment elèctric quan les centrals
hidroelèctriques deixessin de funcionar durant els desembassaments
controlats proposats per l’IRTA i la UPC. Segons estudis de la
Universitat Rovira i Virgili (URV), el sistema elèctric està tot
connectat i és excedentari. Actualment, a l’Estat Espanyol, hi ha
més de 100.000 MW de potència instal·lada, amb una demanda màxima
històrica (l’any 2007) d’uns 45.000 MW. A més, el sistema
elèctric espanyol és exportador net d’electricitat des de l’any
2004. I l’energia hidroelèctrica representa només un 17% del
total (dins d’aquest percentatge les hidroelèctriques de
Mequinensa i Riba-Roja en són una petita part).
Atès
que la Llei d’Aigües en el seu article 23 atorga potestats
d’administració i control del domini públic hidràulic a la
Confederació Hidrogràfica de l’Ebre com a Organisme de la Conca
del Riu Ebre, que li permeten regular tots i cadascun dels
aprofitaments hídrics autoritzats com el de les centrals
hidroelèctriques, que a l’empara de l’article 65 de la mateixa
llei, confereix d’ofici o a instància de part la possibilitat de
revisar les concessions vigents en casos de modificació de les
circumstàncies en les quals foren concebudes.
Atès
que el Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova
el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els
títols preliminar I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2
d’agost, d’Aigües, disposa en el seu article 115 que, en l’àmbit
de les competències dels Organismes de Conca, exigiran altres
condicionants a les concessions com són els cabals mínims que
deuran de respectar els aprofitaments per motius ecològics, i que
aquests podran ser revisats com estableix l’article 156 del mateix
reglament, per haver-se modificat els supòsits determinants del seu
atorgament o quan s’hagin d’adequar als Plans Hidrològics.
Atès
que la situació de vulnerabilitat del Delta de l’Ebre, que s’ha
exposat en anterioritat, s’agreuja per la gestió que es fa de les
preses i això representa una evident modificació dels condicionants
ambientals exigits a les centrals hidroelèctriques. I tenint en
compte l’article 156 i 157 del Reglament de Domini Públic
Hidràulic, que faculta la revisió de les concessions d’ofici o
instància de part.
Atès
que hi ha focus de contaminació latents com és el cas dels residus
de la indústria química situada a Sabiñánigo (Río Gállego,
afluent que desemboca a l’Ebre a l’alçada de Saragossa, Aragó)
o de la indústria química situada a Flix (Riu Ebre, Catalunya).
Atès
que el Delta de l’Ebre és Reserva de la Biosfera, Espai d’Especial
Interès Natural, Xarxa Natura 2000 i Parc Natural entre altres,
protegit per diverses normatives autonòmiques, estatals i europees.
Per
tot això, acordem:
Primer.
Manifestar la voluntat, a partir del consens, diàleg i pluralitat,
d’aportar fonaments per tal que el Pla de Gestió Integral dels
Sediments de la Conca de l’Ebre sigui redactat durant l’any 2017
i per tal que tingui un contingut consistent. Tanmateix, vetllar per
a que aquest Pla sigui incorporat, com a tema rellevant i específic,
tant en la revisió del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre
(2021-2027) com en les necessitats a establir dintre del Pla de
Gestió de la Xarxa Natura 2000 del Delta de l’Ebre i que,
d’aquesta manera, s'adaptin adequadament els objectius i les
mesures de dita planificació a les directives ambientals establertes
per la Unió Europea mitjançant la Directiva Marc d'Aigües, la
Directiva d’Hàbitats i la Directiva d'Aus. Igualment, que
s’incorpori al Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre
(PIPDE), òrgan en el que participen el Govern espanyol i la
Generalitat de Catalunya.
Segon.
Instar al govern català a crear, abans de l’1 de maig de 2017 i de
forma executiva, una comissió política i tècnica per treballar el
tema dels sediments a la Conca de l’Ebre, especialment la part
d’aquesta conca que transcorre pel territori de Catalunya, com en
el cas de les preses de Riba-Roja i Flix. La comissió ha d’estar
oberta al seguiment i participació dels moviments socials que
treballen aquest tema i ha de sol·licitar
a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre que s’executi una
inspecció independent de tots els mecanismes (especialment els
desaigües de fons -a les preses on aquests existeixen-) de les
preses de Mequinensa, Riba-Roja i Flix abans del 31 de desembre de
2017. I en el cas de que estiguin en mal estat, exigir-ne l’immediat
manteniment conforme està definit legalment. Si la CHE no encarrega
aquesta inspecció independent, instar al govern de Catalunya a
interposar una denúncia, durant el mes de gener de l’any 2018,
contra la gestió negligent d’aquestes preses i exigir
responsabilitats a quants subjectes poguessin derivar.
Tercer.
Instar
al govern de Catalunya i a la «comissió dels sediments» a procurar
que es revisin, abans del 31 de desembre de 2017, els protocols
d’actuació de la gestió de les preses i les autoritzacions
ambientals integrades
(Llei 16/2002 «Autorización Ambiental Integrada»; Llei 21/2013
«Evaluación de Impacto Ambiental»). Tanmateix, que es revisi
l’impacte ambiental de les preses, tenint en compte les dinàmiques
creixents de subsidència i regressió al Delta de l’Ebre i les
causes i efectes globals del canvi climàtic, per tal de sustentar
legalment la necessitat d’alliberar els sediments retinguts als
embassaments.
Quart.
Instar
al govern de Catalunya i a la «comissió dels sediments» a procurar
que s’impulsi, abans del 31 de desembre de 2017, l’inici dels
expedients de revisió de les concessions de les centrals
hidroelèctriques situades a Mequinensa, Riba-roja i Flix, imposant
nous condicionants ambientals en la gestió de l’aprofitament dels
recursos hídrics que permetin una millora en el traspàs dels
sediments riu avall, tenint en compte la situació de vulnerabilitat,
erosió i resiliència de la plana deltaica.
Cinquè.
Instar a la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya a
organitzar una sessió monogràfica per debatre el tema dels
sediments de l’Ebre abans de l’1 d’abril de 2017. Sisè.
Instar
al govern de Catalunya i a la «Comissió dels sediments» a vetllar
per tal que dintre del Pla de Gestió Integral dels Sediments de la
Conca de l’Ebre s’encarreguin estudis complementaris que
analitzin amb profunditat la composició dels sediments dels
embassaments de Mequinensa, Riba-Roja i Flix. I, quan sigui
necessari, que s’utilitzin sistemes mecànics adequats per anar
removent els sediments que estan en bon estat i que no mou el corrent
de l’aigua (sense alterar cap zona d’alt valor ambiental com, per
exemple, la zona del Matarranya, l’Aiguabarreig Segre-Cinca o les
illes i riberes de l’Ebre, com la Reserva de Sebes, totes elles
zones protegides com PEIN, ZEPA, Xarxa Natura 2000, etc.).
Donar
suport i aplicar els estudis i actuacions sobre els sediments que han
realitzat, estan realitzant i pretenen realitzar l’IRTA, l’ACA i
les Universitats als embassaments de Riba-Roja, Mequinensa i Flix.
Així com aplicar, seguint el cronograma de la UPC, les actuacions
múltiples i de poc impacte ambiental que aquesta universitat proposa
per contenir el mar enfront del Delta.
Setè.
Instar
a les institucions competents a redactar un projecte, durant l’any
2017, per descontaminar la zona de la indústria química de
Sabiñánigo (Aragó).
Instar
al Departament de Territori i Sostenibilitat, i al comitè d’experts
creat expressament, que el pla de descontaminació dels terrenys
industrials de Flix, i altres que es trobin contaminats fora del
perímetre industrial, estigui enllestit abans del 31 de juliol de
2017.
Vuitè.
Trametre
aquests acords al President de la Comissió Europea, al President del
Govern de l’Estat, al Ministeri de Foment, al Ministeri
d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i al Servei de Costes de
Tarragona del mateix Ministeri, als presidents i als departaments de
medi ambient de les diferents comunitats autònomes de la Conca de
l’Ebre, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat de Catalunya, al Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca i Alimentació, a la Delegació del Govern de la Generalitat a
les Terres de l’Ebre, al Parc Natural del Delta de l’Ebre, a
l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, a
les Comunitats de Regants de l’Esquerra i de la Dreta de l’Ebre i
al moviment ciutadà de la “Campanya pels Sediments”
(campanyapelssediments@gmail.com)
per al seu coneixement i per tal que produeixi l’efecte oportú.
També trametre aquest acord als portaveus dels diferents grups
polítics del Congrés dels Diputats, del Senat i als eurodiputats de
les diferents comunitats autònomes de la Conca Hidrogràfica de
l’Ebre.
Delta de l’Ebre (1946). Institut Cartogràfic de Catalunya.
Delta de l’Ebre (2010). Institut Cartogràfic de Catalunya.
Comentarios
Publicar un comentario