La moció de la Campanya pels Sediments a disposició dels diferents partits i entitats a partir d'aquest dilluns dia 7 de novembre de 2016
Bon dia,
Amb aquesta carta els fem arribar la moció de la Campanya pels Sediments. La Campanya pels Sediments va ser presentada públicament l'1 de febrer de 2015. En aquell moment vam anticipar alguns dels nostres objectius entre els quals se trobaven recopilar els arguments necessaris per defensar l'arribada de sediments al Delta de l'Ebre. La moció que aquí presentem no parteix de zero. Hem tingut en compte els estudis que l'IRTA i les universitats estan realitzant i hem incorporat diverses dades d'aquests estudis. Fins i tot hem compartit en dues ocasions la moció amb els responsables de l'IRTA que ens han assessorat des d'un punt de vista tècnic.
També hem estudiat altres mocions aprovades a diferents ajuntaments. Sobre el tema dels sediments hem tingut en compte una moció aprovada pel govern municipal de Deltebre enfocada als problemes locals de regressió. Per altra banda, des d’ERC van entrar en contacte amb nosaltres per reunir arguments per presentar una esmena als pressupostos de l'estat i van incorporar la nostra proposta principal: un pla de gestió integral dels sediments de la Conca de l'Ebre. Al mateix temps vam tindre en compte la moció d'ERC per millorar la nostra i arribar a la que avui presentem. I hem tingut en compte les propostes de cabals ambientals que els moviments socials ebrencs hem defensat i continuem defensant i que el Parlament de Catalunya va aprovar en el seu moment.
Tanmateix, hem realitzat investigacions pròpies. Hem fet treball de camp a Mequinensa, Riba-Roja, Barasona i també a l’Amazones on hem entrevistat a diverses personalitats polítiques i científiques. D’aquesta manera, hem obtingut, per exemple, estudis de la CHE referents als sediments que causen problemes al poble de Mequinensa i hem pogut estudiar els desembassaments controlats de l'embassament de Barasona als anys 1995, 1996 i 1997. Barasona pot ser un exemple, dins de la Conca de l'Ebre, de la viabilitat i la necessitat de mantindre en bon estat les comportes de fons dels embassaments, per seguretat conforme estipulat legalment, i per deixar passar els sediments.
Entre les investigacions pròpies de la Campanya pels Sediments també hem analitzat la normativa existent conjuntament amb els companys de l'Assessoria de Dret Ambiental Nadal i Navarro. La moció, en la seua vessant jurídica, resulta d'aquesta col·laboració i continuem treballant per pensar altres vies d'actuació.
Finalment, volem destacar que la principal novetat d'aquesta moció sobre els sediments recau en el fet de que tractem la Conca de l'Ebre com un gran ecosistema que ha de ser pensat en conjunt. I tenim clar que el tema dels sediments se relaciona directament al tema dels cabals ambientals però requereix un tractament especific. Tanmateix, hem tingut en compte totes les sensibilitats relacionades al tema dels sediments de les quals en tenim constància. I pensem que aquest tema, com el tema de l'aigua, ha de ser tractat com un tema clau a les Terres de l’Ebre i a Catalunya. En aquest sentit, proposem als diversos governs municipals que intenten aprovar la moció conjuntament amb totes les forces polítiques de l'oposició. I, un cop aprovada, fer-la arribar amb les màximes garanties possibles als parlaments de Catalunya, Espanya i la Unió Europea.
Campanya pels Sediments
7 de novembre de 2016
+informacions:
Josep Juan Segarra: +55 11 952078321 (Brasil). Skype name:
josepjuansegarra
josepjuansegarra
Josep Bertomeu (Polet): 606 072 789
CAMPANYA PELS SEDIMENTS
PROPOSTES
PER REQUERIR A LES ADMINISTRACIONS COMPETENTS ACTUACIONS
CIENTÍFIQUES, LEGISLATIVES I, SI S’ESCAU, JURÍDIQUES PER TAL DE,
PRINCIPALMENT, MOVILITZAR ELS SEDIMENTS RETINGUTS ALS EMBASSAMENTS DE
MEQUINENSA I RIBA-ROJA, CONSIDERANT LA PÈRDUA DE LÍNIA DE COSTA
(REGRESSIÓ) I L’ENFONSAMENT (SUBSIDÈNCIA) DE LA PLANA DEL DELTA
DE L’EBRE. I TENINT EN COMPTE TAMBÉ EL CONJUNT DE LA CONCA DE
L’EBRE I LES CAUSES I ELS EFECTES GLOBALS DEL CANVI CLIMÀTIC.
Atès
que la regressió de la línia costera del Delta de l’Ebre és un
problema directament provocat per la construcció i la gestió actual
dels embassaments de la Conca de l’Ebre, al interrompre el
transport de sediments des del Riu Ebre fins al Mar i el seu Delta
quedant (els sediments) retinguts als embassaments. Al mateix temps,
la retenció de sediments als embassaments no permet contrarestar
l’enfonsament natural de la plana deltaica (fenomen anomenat
subsidència) factor que agreuja la pèrdua d’alçada de la plana
del Delta de l’Ebre. Estudis recents de l’IRTA demostren que la
plataforma deltaica s’enfonsa en promig 3 mil·límetres anuals.
Aquest fenomen (la subsidència) se veu accentuat per l’augment del
nivell del mar degut a l’efecte del canvi climàtic. Estudis
científics de l’IRTA i la UPC adverteixen que durant el segle XXI
el 45% de la superfície del Delta quedarà per baix del nivell del
mar si no se prenen mesures adients.
Atès
que durant el segle XXI podrien quedar inundats pel mar espais urbans
com Riumar i altres de gran valor mediambiental, com l’Illa de Buda
o la Barra del Trabucador, i podria produir-se una salinització
excessiva que dificulti les activitats agrícoles i, especialment, el
cultiu d'arròs.
Atès
que la pèrdua de la línia de la costa i el dèficit de sediments és
un problema que no només afecta al propi Delta de l’Ebre sinó
també a tota l’àrea d’influència del Riu Ebre. Mitjançant la
cartografia e imatges de satèl·lit disponibles dels darrers anys,
se constata que la major part del litoral del Delta de l’Ebre
pateix una forta regressió de la línia de la costa: especialment a
les zones de la desembocadura, l’Illa de Buda, la Barra del
Trabucador, la Platja de la Marquesa i la Barra del Fangar. Tot i
això, en altres punts del Delta se produeix el fenomen invers
(tendència a la sedimentació), afectant el correcte desenvolupament
de les activitats productives existents al Delta de l’Ebre, com és
el cas de la Badia del Fangar (afectació de la pesca, producció
aqüícola i recol·lecció de mariscos).
Atès
que l’ecosistema deltaic, així com el seu sistema dunar, són, per
definició, sistemes canviants i dinàmics i, per tant, també
adaptatius. No obstant, la construcció i gestió actual dels
embassaments (sobretot els localitzats al tram baix del Riu Ebre) ha
provocat la baixa capacitat de resiliència del sistema Deltaic. La
construcció dels embassaments del tram baix del Riu Ebre a mitjans
del segle XX ha comportat un canvi en la dinàmica fluvio-marina.
Actualment la dinàmica marina domina sobre la dinàmica fluvial.
provocant l’acceleració de l’erosió de la línia de la costa,
la desaparició del sistema dunar i la pèrdua d’ecosistemes claus
i d’especial rellevància com són els aiguamolls. Conseqüentment,
per tal de recuperar parcialment l’equilibri sedimentològic i, per
tant, ecològic, així com assegurar la sostenibilitat econòmica
d’aquesta part del territori, se requereix d’un nou model de
gestió dels embassaments de la Conca de l’Ebre (especialment els
de la part baixa del Riu Ebre) amb l’objectiu de restaurar la
continuïtat en la transferència dels sediments.
Atès
que la gestió actual dels embassaments de la Conca de l’Ebre
implica que una gran part de la superfície aèria del Delta de
l’Ebre (45% durant el segle XXI) pugui quedar inundada per la
combinació de tots aquests processos (falta de sediments,
subsidència i elevació del nivell del mar pel canvi climàtic. S’ha
demostrat la ineficàcia de la “regressió controlada” (no
interferir en el curs de la regressió esperant a que la mateixa
s’equilibri amb una pèrdua mínima de la superfície deltaica) al
estar molt per sobre de l’esperat (veure imatges adjuntes).
Atès
que, segons els estudis científics de l’IRTA i les universitats,
en dia d’avui arriben a la desembocadura del riu Ebre 100.000 tones
de sediments anuals, menys d’un 1% del volum que arribava antes de
la construcció dels pantans, que era de 20 milions de tones. Se
calcula que actualment l’embassament de Riba-Roja d’Ebre rep
anualment 2 milions de tones de sediments. Durant els darrers anys
des de diversos àmbits s’ha proposat recuperar part dels sediments
retinguts als embassaments del curs mig-final del riu Ebre. Els
estudis realitzats per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
i l’IRTA demostren que amb una aportació mínima anual de 1’2
milions de tones de sediments fins a l’any 2100 seria suficient per
afrontar l’amenaça combinada de la subsidència i l’augment del
nivell del mar. Si la pujada del nivell del mar fos superior als 53
centímetres llavors les aportacions de sediments, per mantenir
l’elevació actual, haurien de ser d’entre 2’5 i 3’5 milions
de tones anuals.
Atès
que diversos països del món tenen experiència amb una gestió
responsable dels sediments. Fins i tot, a preses com la de
l’embassament de Joaquín Costa (més conegut com “Barasona”,
Aragó, Conca Hidrogràfica de l’Ebre) la Confederació
Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va reparar les seves comportes de
fons i les fa funcionar regularment.
Atès
que abans de la construcció dels pantans de Mequinensa i Riba-Roja
hi havia dos cicles d’aportació d’aigua al Delta, el de reg de
maig a setembre pel qual se pagava el canon de reg, i el del
colmateig (cultura d’aprofitament dels sediments), de setembre a
febrer, pel qual se pagava una altra quota.
Atès
que cal dirigir els sediments a les zones on fan falta. I considerant
que és possible, per exemple, facilitar l’obertura de la Gola de
Migjorn en moments de crescuda del Riu Ebre, una de les
desembocadures del Riu Ebre que queda tapada la major part de l’any
a causa d’una mescla de factors humans i mediambientals.
Atès
que el 25 de juny de 2015, la Comissió per la Sostenibilitat de les
Terres de l’Ebre (CSTE) aprovava amb el vot favorable de gairebé
tots els membres, una proposta de cabals ecològics per al tram final
del riu Ebre i el seu Delta amb propostes diferenciades per a anys
secs, normals i humits. Així, segons les conclusions dels estudis
presentats, el cabal ecològic per a un any sec hauria de ser de
5.871 hectòmetres cúbics anuals; per a un any normal hauria de ser
de 7.732 hectòmetres cúbics anuals i per a un any humit de 9.907
hectòmetres cúbics anuals. A més, s’incorpora una proposta de
cabal mínim d’excepcionalitat per a casos de sequera prolongada
amb 3.518 hectòmetres cúbics anuals. Aquesta proposta de cabals
ambientals va ser aprovada pel Parlament de Catalunya i la
Generalitat de Catalunya, per mediació de l’Agència Catalana de
l’Aigua, la va presentar en forma d’al·legacions perquè
s’inclogui en la revisió del Pla Hidrològic de la Conca de
l’Ebre.
Atès
que les “Instrucciones de grandes presas” (Ordre de
31 de març de 1967 pel que s’aprova la
Instrucció per projecte, construcció i explotació de grans preses)
al seu Article 94 i el “Reglamento técnico sobre Seguridad de
Presas y Embalses” (Ordre de 12 de març de 1996
pel que s’aprova el Reglament Tècnic sobre Seguretat de Preses i
Embassaments, sobre els informes anuals i l’obertura de comportes
de fons) especifiquen que tots els equipaments de la presa
incloses les comportes de fons o “desagües” s’han de mantindre
en bon estat.
Atès
que se tenen indicis de que les comportes de fons de les preses de
Mequinensa i Riba-Roja no s’han obert mai des de la seua
construcció. I atès que aquestes comportes de fons o “desagües”
són fonamentals per alliberar els sediments, conforme expliquen els
estudis de l’IRTA i la UPC.
Atès
que els sediments retinguts als embassaments redueixen la capacitat
d’emmagatzemar aigua, causen problemes de salut pública
(proliferació d’algues, mosquits, etc.) i dificulten activitats
esportives, turístiques i econòmiques (rem, infraestructures de
reg, etc.) a poblacions com Escatrón (Aragó, embassament de
Mequinensa), La Granja d’Escarp (Lleida, embassament de Riba-Roja)
o Mequinensa (Aragó, embassament de Riba-Roja). Als anys 1995, 1996
i 1997, quan se van realitzar els desembassaments de l’embassament
de Joaquín Costa (Barasona/Aragó) gran part dels sediments van
quedar retinguts prop del casc urbà del Municipi de Mequinensa i
causen els problemes esmentats anteriorment (i àmpliament relatats
al “Proyecto de Recuperación del lecho y mejora del estado
ecológico del Río Segre en la confluencia con el Ebro. T.M. de
Mequinenza (Zaragoza)” elaborat per la Confederació Hidrogràfica
de l’Ebre). Aquests sediments atrapats al tram final del Riu Segre,
a la zona denominada Aiguabarreig (cua de l’embassament de
Riba-Roja) no han pogut arribar al Delta de l’Ebre per l’absència
d’un Pla de Gestió Integral dels Sediments de la Conca de l’Ebre.
Atès
que hi ha focus de contaminació latents com és el cas dels residus
de la indústria química de Sabiñanigo (Río Gállego, afluent de
l’Ebre, Aragó).
Atès
que l’explotació de les preses i els embassaments de Mequinensa,
Riba-roja i Flix es desenvolupa per mitjà de títols concessionals
segons el que estableix el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de
juliol, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües, i
que majoritàriament aprofiten els recursos hídrics per destinar-los
a la producció d’energia hidroelèctrica.
Atès
que, segons els estudis de la Universitat Rovira i Virgili, des del
punt de vista general del sistema elèctric, no hi hauria un problema
d’abastiment elèctric quan les centrals hidroelèctriques
deixessin de funcionar durant els desembassaments controlats
proposats per l’IRTA i la UPC. El sistema elèctric està tot
connectat i és excedentari. Actualment, a l’Estat Espanyol, hi ha
més de 100.000 MW de potència instal·lada, amb una demanda màxima
històrica (l’any 2007) d’uns 45.000 MW. A més, el sistema
elèctric espanyol és exportador net d’electricitat des de l’any
2004. I l’energia hidroelèctrica representa només un 17% del
total (i dins d’aquest percentatge les hidroelèctriques de
Mequinensa i Riba-Roja en són una petita part).
Atès
que estudis científics recents com els de Philip Fearnside de l’INPA
(Instituto Nacional de Pesquisas da Amazonia) demostren també
l’impacte ambiental de les centrals hidroelèctriques i dels
embassaments en tant que productores de gasos d’efecte hivernacle
que promouen el canvi climàtic i l’augment del nivell del mar.
Atès
que hi han exemples de demolició de preses obsoletes a diversos
llocs del planeta, fins i tot a l’estat espanyol amb la demolició
de les preses de la Retuerta (Río
Aravalle, Ávila,
CHDuero) i la demolició de la presa de la Gotera
(Río Bernesga, León, CHDuero). O els casos de les dues preses del
Riu Penobscot (EUA) estudiats amplament per científics com Josh
Royte (The Nature Conservancy).
Atès
que la Llei d’Aigües en el seu article 23 atorga potestats
d’administració i control del domini públic hidràulic a la
Confederació Hidrogràfica de l’Ebre com a Organisme de la Conca
del Riu Ebre, que li permeten regular tots i cadascun dels
aprofitaments hídrics autoritzats com el de les centrals
hidroelèctriques, que a l’empara de l’article 65 de la mateixa
llei, confereix d’ofici o a instància de part la possibilitat de
revisar les concessions vigents en casos de modificació de les
circumstàncies en les quals foren concebudes.
Atès
que el Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova
el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els
títols preliminar I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2
d’agost, d’Aigües, disposa en el seu article 115 que, en l’àmbit
de les competències dels Organismes de Conca, exigiran altres
condicionants a les concessions com són els cabals mínims que
deuran de respectar els aprofitaments per motius ecològics, i que
aquests podran ser revisats com estableix l’article 156 del mateix
reglament, per haver-se modificat els supòsits determinants del seu
atorgament o quan s’hagin d’adequar als Plans Hidrològics.
Atès
que la situació de vulnerabilitat del Delta de l’Ebre, que s’ha
exposat en anterioritat, s’agreuja per la gestió que es fa de les
preses i això representa una evident modificació dels condicionants
ambientals exigits a les centrals hidroelèctriques. I tenint en
compte l’article 156 i 157 del Reglament de Domini Públic
Hidràulic, que faculta la revisió de les concessions d’ofici o
instància de part.
Atès
que el Delta de l’Ebre és Reserva de la Biosfera, Espai d’Especial
Interès Natural, Xarxa Natura 2000 i Parc Natural entre altres,
protegit per diverses normatives autonòmiques, estatals i europees.
Per
tot això, acordem:
Primer.
Manifestar la voluntat, a partir del consens, diàleg i pluralitat,
de donar suport a la creació d’un Pla de Gestió Integral dels
Sediments de la Conca de l’Ebre. Instar
al govern espanyol i a la UE a que destinen una partida
pressupostaria per crear el Pla de Gestió Integral dels Sediments de
la Conca de l'Ebre durant l’any 2017.
I que aquest Pla s’aprovi dins el Pla Integral de Protecció del
Delta de l’Ebre (PIPDE), òrgan en el que participa el Govern
espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Segon.
Donar suport a la creació d’un front polític català i aragonès
que requereixi a l’Estat Espanyol una inspecció independent de les
comportes de fons de les preses de Mequinensa, Riba-Roja, Flix, i de
la resta de les preses de la Conca Hidrogràfica de l’Ebre. En el
cas de que les comportes de fons estiguin en mal estat, exigir-ne
l’immediat manteniment conforme està definit legalment. I estudiar
i proposar la demolició de les preses que van quedant obsoletes.
Tercer. Instar a les institucions competents a donar suport i aplicar els estudis i actuacions sobre els sediments que han realitzat, estan realitzant i pretenen realitzar l’IRTA, l’ACA i les Universitats als embassaments de Mequinensa, Riba-Roja i Flix. Instar el govern espanyol a dotar de partida econòmica un projecte pilot de transferència controlada de sediments des de l'embassament de Riba-Roja d'Ebre fins a la desembocadura del Delta de l'Ebre, per tal d'implementar-se durant l'any 2017. Encarregar estudis complementaris que analitzen amb profunditat la composició dels sediments dels embassaments de Mequinensa, Riba-Roja i Flix. I, quan sigui necessari, utilitzar maquinaria pesada per anar removent els sediments que estan en bon estat i que no mou el corrent de l’aigua (exceptuant zones d’alt valor ambiental com, per exemple, l’Aiguabarreig o la Reserva de Sebes -Zones PEIN, ZEPA, Xarxa Natura 2000, etc.).
Quart. Instar a les institucions competents a recuperar la política del colmateig al Delta de l’Ebre, per combatre la subsidència. I aplicar les actuacions múltiples i de poc impacte ambiental que la UPC proposa per contenir el mar enfront del Delta de l’Ebre (sacs geotèxtils plens de sorra, algues al fons del mar, etc.) i, d’aquesta manera, combatre la regressió.
Cinquè. Instar a les institucions competents a revisar els protocols d’actuació de la gestió de les preses i les autoritzacions ambientals integrades (Ley 16/2002 Autorización Ambiental Integrada; Ley 21/2013 Evaluación de Impacto Ambiental). Revisar l’impacte ambiental de les preses, tenint en compte les dinàmiques creixents de subsidència i regressió al Delta de l’Ebre i les causes i efectes globals del canvi climàtic, per tal de sustentar legalment la necessitat d’alliberar els sediments retinguts als embassaments: creació de noves lleis o directives europees, espanyoles i catalanes.
Sisè. Instar a les institucions competents a impulsar l’inici dels expedients de revisió de les concessions de les centrals hidroelèctriques situades a Mequinensa, Riba-roja i Flix, imposant nous condicionants ambientals en la gestió de l’aprofitament dels recursos hídrics que permetin una millora en el traspàs dels sediments riu avall, tenint en compte la situació de vulnerabilitat, erosió i resiliència de la plana deltaica.
Setè. Si les accions anteriors no sorgeixen els efectes esperats, interposar una denúncia contra la gestió negligent de les preses i exigir responsabilitats a quants subjectes poguessin derivar.
Vuitè. Instar a les institucions competents a prendre les mesures oportunes per obrir la Gola de Migjorn en períodes de crescuda del Riu Ebre.
Tercer. Instar a les institucions competents a donar suport i aplicar els estudis i actuacions sobre els sediments que han realitzat, estan realitzant i pretenen realitzar l’IRTA, l’ACA i les Universitats als embassaments de Mequinensa, Riba-Roja i Flix. Instar el govern espanyol a dotar de partida econòmica un projecte pilot de transferència controlada de sediments des de l'embassament de Riba-Roja d'Ebre fins a la desembocadura del Delta de l'Ebre, per tal d'implementar-se durant l'any 2017. Encarregar estudis complementaris que analitzen amb profunditat la composició dels sediments dels embassaments de Mequinensa, Riba-Roja i Flix. I, quan sigui necessari, utilitzar maquinaria pesada per anar removent els sediments que estan en bon estat i que no mou el corrent de l’aigua (exceptuant zones d’alt valor ambiental com, per exemple, l’Aiguabarreig o la Reserva de Sebes -Zones PEIN, ZEPA, Xarxa Natura 2000, etc.).
Quart. Instar a les institucions competents a recuperar la política del colmateig al Delta de l’Ebre, per combatre la subsidència. I aplicar les actuacions múltiples i de poc impacte ambiental que la UPC proposa per contenir el mar enfront del Delta de l’Ebre (sacs geotèxtils plens de sorra, algues al fons del mar, etc.) i, d’aquesta manera, combatre la regressió.
Cinquè. Instar a les institucions competents a revisar els protocols d’actuació de la gestió de les preses i les autoritzacions ambientals integrades (Ley 16/2002 Autorización Ambiental Integrada; Ley 21/2013 Evaluación de Impacto Ambiental). Revisar l’impacte ambiental de les preses, tenint en compte les dinàmiques creixents de subsidència i regressió al Delta de l’Ebre i les causes i efectes globals del canvi climàtic, per tal de sustentar legalment la necessitat d’alliberar els sediments retinguts als embassaments: creació de noves lleis o directives europees, espanyoles i catalanes.
Sisè. Instar a les institucions competents a impulsar l’inici dels expedients de revisió de les concessions de les centrals hidroelèctriques situades a Mequinensa, Riba-roja i Flix, imposant nous condicionants ambientals en la gestió de l’aprofitament dels recursos hídrics que permetin una millora en el traspàs dels sediments riu avall, tenint en compte la situació de vulnerabilitat, erosió i resiliència de la plana deltaica.
Setè. Si les accions anteriors no sorgeixen els efectes esperats, interposar una denúncia contra la gestió negligent de les preses i exigir responsabilitats a quants subjectes poguessin derivar.
Vuitè. Instar a les institucions competents a prendre les mesures oportunes per obrir la Gola de Migjorn en períodes de crescuda del Riu Ebre.
Novè.
Instar
al govern espanyol i a la UE a que destinen una partida
pressupostaria per descontaminar
la zona de la indústria química de Sabiñanigo (Aragó).
Desè.
Trametre aquests acords al President de la Comissió Europea, al
President del Govern de l’Estat, al Ministeri de Foment, al
Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i al Servei de
Costes de Tarragona del mateix Ministeri, al President de la
Generalitat de Catalunya, al President de la Diputació General
d’Aragó, al Departament de Desenvolupament Rural i Sostenibilitat
del Govern d'Aragó, al Departament d'Innovació, Investigació i
Universitat del Govern d'Aragó, al Departament de Territori i
Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de
Catalunya, a la Delegació del Govern de la Generalitat a les Terres
de l’Ebre, a l'Alcaldessa de Mequinensa, al Parc Natural del Delta
de l’Ebre, a l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques
de l’Ebre, a les Comunitats de Regants de l’Esquerra i de la
Dreta de l’Ebre i al moviment ciutadà de la “Campanya pels
Sediments” per al seu coneixement i per tal que produeixi l’efecte
oportú. També trametre aquest acord als portaveus dels diferents
grups polítics del Parlament de Catalunya i del Parlament Aragonès,
del Congrés dels Diputats, del Senat i als diferents eurodiputats
catalans i aragonesos.
Delta de l’Ebre (1946). Institut Cartogràfic de Catalunya.
Delta de l’Ebre (2010). Institut Cartogràfic de Catalunya.
Comentarios
Publicar un comentario