La mociĆ³ de la Campanya pels Sediments a disposiciĆ³ dels diferents partits i entitats a partir d'aquest dilluns dia 7 de novembre de 2016
Bon dia,
Amb aquesta carta els fem arribar la mociĆ³ de la Campanya pels Sediments. La Campanya pels Sediments va ser presentada pĆŗblicament l'1 de febrer de 2015. En aquell moment vam anticipar alguns dels nostres objectius entre els quals se trobaven recopilar els arguments necessaris per defensar l'arribada de sediments al Delta de l'Ebre. La mociĆ³ que aquĆ presentem no parteix de zero. Hem tingut en compte els estudis que l'IRTA i les universitats estan realitzant i hem incorporat diverses dades d'aquests estudis. Fins i tot hem compartit en dues ocasions la mociĆ³ amb els responsables de l'IRTA que ens han assessorat des d'un punt de vista tĆØcnic.
TambĆ© hem estudiat altres mocions aprovades a diferents ajuntaments. Sobre el tema dels sediments hem tingut en compte una mociĆ³ aprovada pel govern municipal de Deltebre enfocada als problemes locals de regressiĆ³. Per altra banda, des d’ERC van entrar en contacte amb nosaltres per reunir arguments per presentar una esmena als pressupostos de l'estat i van incorporar la nostra proposta principal: un pla de gestiĆ³ integral dels sediments de la Conca de l'Ebre. Al mateix temps vam tindre en compte la mociĆ³ d'ERC per millorar la nostra i arribar a la que avui presentem. I hem tingut en compte les propostes de cabals ambientals que els moviments socials ebrencs hem defensat i continuem defensant i que el Parlament de Catalunya va aprovar en el seu moment.
Tanmateix, hem realitzat investigacions prĆ²pies. Hem fet treball de camp a Mequinensa, Riba-Roja, Barasona i tambĆ© a l’Amazones on hem entrevistat a diverses personalitats polĆtiques i cientĆfiques. D’aquesta manera, hem obtingut, per exemple, estudis de la CHE referents als sediments que causen problemes al poble de Mequinensa i hem pogut estudiar els desembassaments controlats de l'embassament de Barasona als anys 1995, 1996 i 1997. Barasona pot ser un exemple, dins de la Conca de l'Ebre, de la viabilitat i la necessitat de mantindre en bon estat les comportes de fons dels embassaments, per seguretat conforme estipulat legalment, i per deixar passar els sediments.
Entre les investigacions prĆ²pies de la Campanya pels Sediments tambĆ© hem analitzat la normativa existent conjuntament amb els companys de l'Assessoria de Dret Ambiental Nadal i Navarro. La mociĆ³, en la seua vessant jurĆdica, resulta d'aquesta col·laboraciĆ³ i continuem treballant per pensar altres vies d'actuaciĆ³.
Finalment, volem destacar que la principal novetat d'aquesta mociĆ³ sobre els sediments recau en el fet de que tractem la Conca de l'Ebre com un gran ecosistema que ha de ser pensat en conjunt. I tenim clar que el tema dels sediments se relaciona directament al tema dels cabals ambientals perĆ² requereix un tractament especific. Tanmateix, hem tingut en compte totes les sensibilitats relacionades al tema dels sediments de les quals en tenim constĆ ncia. I pensem que aquest tema, com el tema de l'aigua, ha de ser tractat com un tema clau a les Terres de l’Ebre i a Catalunya. En aquest sentit, proposem als diversos governs municipals que intenten aprovar la mociĆ³ conjuntament amb totes les forces polĆtiques de l'oposiciĆ³. I, un cop aprovada, fer-la arribar amb les mĆ ximes garanties possibles als parlaments de Catalunya, Espanya i la UniĆ³ Europea.
Campanya pels Sediments
7 de novembre de 2016
+informacions:
Josep Juan Segarra: +55 11 952078321 (Brasil). Skype name:
josepjuansegarra
josepjuansegarra
Josep Bertomeu (Polet): 606 072 789
CAMPANYA PELS SEDIMENTS
PROPOSTES
PER REQUERIR A LES ADMINISTRACIONS COMPETENTS ACTUACIONS
CIENTĆFIQUES, LEGISLATIVES I, SI S’ESCAU, JURĆDIQUES PER TAL DE,
PRINCIPALMENT, MOVILITZAR ELS SEDIMENTS RETINGUTS ALS EMBASSAMENTS DE
MEQUINENSA I RIBA-ROJA, CONSIDERANT LA PĆRDUA DE LĆNIA DE COSTA
(REGRESSIĆ) I L’ENFONSAMENT (SUBSIDĆNCIA) DE LA PLANA DEL DELTA
DE L’EBRE. I TENINT EN COMPTE TAMBĆ EL CONJUNT DE LA CONCA DE
L’EBRE I LES CAUSES I ELS EFECTES GLOBALS DEL CANVI CLIMĆTIC.
AtĆØs
que la regressiĆ³ de la lĆnia costera del Delta de l’Ebre Ć©s un
problema directament provocat per la construcciĆ³ i la gestiĆ³ actual
dels embassaments de la Conca de l’Ebre, al interrompre el
transport de sediments des del Riu Ebre fins al Mar i el seu Delta
quedant (els sediments) retinguts als embassaments. Al mateix temps,
la retenciĆ³ de sediments als embassaments no permet contrarestar
l’enfonsament natural de la plana deltaica (fenomen anomenat
subsidĆØncia) factor que agreuja la pĆØrdua d’alƧada de la plana
del Delta de l’Ebre. Estudis recents de l’IRTA demostren que la
plataforma deltaica s’enfonsa en promig 3 mil·lĆmetres anuals.
Aquest fenomen (la subsidĆØncia) se veu accentuat per l’augment del
nivell del mar degut a l’efecte del canvi climĆ tic. Estudis
cientĆfics de l’IRTA i la UPC adverteixen que durant el segle XXI
el 45% de la superfĆcie del Delta quedarĆ per baix del nivell del
mar si no se prenen mesures adients.
AtĆØs
que durant el segle XXI podrien quedar inundats pel mar espais urbans
com Riumar i altres de gran valor mediambiental, com l’Illa de Buda
o la Barra del Trabucador, i podria produir-se una salinitzaciĆ³
excessiva que dificulti les activitats agrĆcoles i, especialment, el
cultiu d'arrĆ²s.
AtĆØs
que la pĆØrdua de la lĆnia de la costa i el dĆØficit de sediments Ć©s
un problema que no nomĆ©s afecta al propi Delta de l’Ebre sinĆ³
tambĆ© a tota l’Ć rea d’influĆØncia del Riu Ebre. MitjanƧant la
cartografia e imatges de satĆØl·lit disponibles dels darrers anys,
se constata que la major part del litoral del Delta de l’Ebre
pateix una forta regressiĆ³ de la lĆnia de la costa: especialment a
les zones de la desembocadura, l’Illa de Buda, la Barra del
Trabucador, la Platja de la Marquesa i la Barra del Fangar. Tot i
aixĆ², en altres punts del Delta se produeix el fenomen invers
(tendĆØncia a la sedimentaciĆ³), afectant el correcte desenvolupament
de les activitats productives existents al Delta de l’Ebre, com Ć©s
el cas de la Badia del Fangar (afectaciĆ³ de la pesca, producciĆ³
aqĆ¼Ćcola i recol·lecciĆ³ de mariscos).
AtĆØs
que l’ecosistema deltaic, aixĆ com el seu sistema dunar, sĆ³n, per
definiciĆ³, sistemes canviants i dinĆ mics i, per tant, tambĆ©
adaptatius. No obstant, la construcciĆ³ i gestiĆ³ actual dels
embassaments (sobretot els localitzats al tram baix del Riu Ebre) ha
provocat la baixa capacitat de resiliĆØncia del sistema Deltaic. La
construcciĆ³ dels embassaments del tram baix del Riu Ebre a mitjans
del segle XX ha comportat un canvi en la dinĆ mica fluvio-marina.
Actualment la dinĆ mica marina domina sobre la dinĆ mica fluvial.
provocant l’acceleraciĆ³ de l’erosiĆ³ de la lĆnia de la costa,
la desapariciĆ³ del sistema dunar i la pĆØrdua d’ecosistemes claus
i d’especial rellevĆ ncia com sĆ³n els aiguamolls. ConseqĆ¼entment,
per tal de recuperar parcialment l’equilibri sedimentolĆ²gic i, per
tant, ecolĆ²gic, aixĆ com assegurar la sostenibilitat econĆ²mica
d’aquesta part del territori, se requereix d’un nou model de
gestiĆ³ dels embassaments de la Conca de l’Ebre (especialment els
de la part baixa del Riu Ebre) amb l’objectiu de restaurar la
continuĆÆtat en la transferĆØncia dels sediments.
AtĆØs
que la gestiĆ³ actual dels embassaments de la Conca de l’Ebre
implica que una gran part de la superfĆcie aĆØria del Delta de
l’Ebre (45% durant el segle XXI) pugui quedar inundada per la
combinaciĆ³ de tots aquests processos (falta de sediments,
subsidĆØncia i elevaciĆ³ del nivell del mar pel canvi climĆ tic. S’ha
demostrat la ineficĆ cia de la “regressiĆ³ controlada” (no
interferir en el curs de la regressiĆ³ esperant a que la mateixa
s’equilibri amb una pĆØrdua mĆnima de la superfĆcie deltaica) al
estar molt per sobre de l’esperat (veure imatges adjuntes).
AtĆØs
que, segons els estudis cientĆfics de l’IRTA i les universitats,
en dia d’avui arriben a la desembocadura del riu Ebre 100.000 tones
de sediments anuals, menys d’un 1% del volum que arribava antes de
la construcciĆ³ dels pantans, que era de 20 milions de tones. Se
calcula que actualment l’embassament de Riba-Roja d’Ebre rep
anualment 2 milions de tones de sediments. Durant els darrers anys
des de diversos Ć mbits s’ha proposat recuperar part dels sediments
retinguts als embassaments del curs mig-final del riu Ebre. Els
estudis realitzats per la Universitat PolitĆØcnica de Catalunya (UPC)
i l’IRTA demostren que amb una aportaciĆ³ mĆnima anual de 1’2
milions de tones de sediments fins a l’any 2100 seria suficient per
afrontar l’amenaƧa combinada de la subsidĆØncia i l’augment del
nivell del mar. Si la pujada del nivell del mar fos superior als 53
centĆmetres llavors les aportacions de sediments, per mantenir
l’elevaciĆ³ actual, haurien de ser d’entre 2’5 i 3’5 milions
de tones anuals.
AtĆØs
que diversos paĆÆsos del mĆ³n tenen experiĆØncia amb una gestiĆ³
responsable dels sediments. Fins i tot, a preses com la de
l’embassament de JoaquĆn Costa (mĆ©s conegut com “Barasona”,
AragĆ³, Conca HidrogrĆ fica de l’Ebre) la ConfederaciĆ³
HidrogrĆ fica de l’Ebre (CHE) va reparar les seves comportes de
fons i les fa funcionar regularment.
AtĆØs
que abans de la construcciĆ³ dels pantans de Mequinensa i Riba-Roja
hi havia dos cicles d’aportaciĆ³ d’aigua al Delta, el de reg de
maig a setembre pel qual se pagava el canon de reg, i el del
colmateig (cultura d’aprofitament dels sediments), de setembre a
febrer, pel qual se pagava una altra quota.
AtĆØs
que cal dirigir els sediments a les zones on fan falta. I considerant
que Ć©s possible, per exemple, facilitar l’obertura de la Gola de
Migjorn en moments de crescuda del Riu Ebre, una de les
desembocadures del Riu Ebre que queda tapada la major part de l’any
a causa d’una mescla de factors humans i mediambientals.
AtĆØs
que el 25 de juny de 2015, la ComissiĆ³ per la Sostenibilitat de les
Terres de l’Ebre (CSTE) aprovava amb el vot favorable de gairebĆ©
tots els membres, una proposta de cabals ecolĆ²gics per al tram final
del riu Ebre i el seu Delta amb propostes diferenciades per a anys
secs, normals i humits. AixĆ, segons les conclusions dels estudis
presentats, el cabal ecolĆ²gic per a un any sec hauria de ser de
5.871 hectĆ²metres cĆŗbics anuals; per a un any normal hauria de ser
de 7.732 hectĆ²metres cĆŗbics anuals i per a un any humit de 9.907
hectĆ²metres cĆŗbics anuals. A mĆ©s, s’incorpora una proposta de
cabal mĆnim d’excepcionalitat per a casos de sequera prolongada
amb 3.518 hectĆ²metres cĆŗbics anuals. Aquesta proposta de cabals
ambientals va ser aprovada pel Parlament de Catalunya i la
Generalitat de Catalunya, per mediaciĆ³ de l’AgĆØncia Catalana de
l’Aigua, la va presentar en forma d’al·legacions perquĆØ
s’inclogui en la revisiĆ³ del Pla HidrolĆ²gic de la Conca de
l’Ebre.
AtĆØs
que les “Instrucciones de grandes presas” (Ordre de
31 de marƧ de 1967 pel que s’aprova la
InstrucciĆ³ per projecte, construcciĆ³ i explotaciĆ³ de grans preses)
al seu Article 94 i el “Reglamento tĆ©cnico sobre Seguridad de
Presas y Embalses” (Ordre de 12 de marƧ de 1996
pel que s’aprova el Reglament TĆØcnic sobre Seguretat de Preses i
Embassaments, sobre els informes anuals i l’obertura de comportes
de fons) especifiquen que tots els equipaments de la presa
incloses les comportes de fons o “desagĆ¼es” s’han de mantindre
en bon estat.
AtĆØs
que se tenen indicis de que les comportes de fons de les preses de
Mequinensa i Riba-Roja no s’han obert mai des de la seua
construcciĆ³. I atĆØs que aquestes comportes de fons o “desagĆ¼es”
sĆ³n fonamentals per alliberar els sediments, conforme expliquen els
estudis de l’IRTA i la UPC.
AtĆØs
que els sediments retinguts als embassaments redueixen la capacitat
d’emmagatzemar aigua, causen problemes de salut pĆŗblica
(proliferaciĆ³ d’algues, mosquits, etc.) i dificulten activitats
esportives, turĆstiques i econĆ²miques (rem, infraestructures de
reg, etc.) a poblacions com EscatrĆ³n (AragĆ³, embassament de
Mequinensa), La Granja d’Escarp (Lleida, embassament de Riba-Roja)
o Mequinensa (AragĆ³, embassament de Riba-Roja). Als anys 1995, 1996
i 1997, quan se van realitzar els desembassaments de l’embassament
de JoaquĆn Costa (Barasona/AragĆ³) gran part dels sediments van
quedar retinguts prop del casc urbĆ del Municipi de Mequinensa i
causen els problemes esmentats anteriorment (i Ć mpliament relatats
al “Proyecto de RecuperaciĆ³n del lecho y mejora del estado
ecolĆ³gico del RĆo Segre en la confluencia con el Ebro. T.M. de
Mequinenza (Zaragoza)” elaborat per la ConfederaciĆ³ HidrogrĆ fica
de l’Ebre). Aquests sediments atrapats al tram final del Riu Segre,
a la zona denominada Aiguabarreig (cua de l’embassament de
Riba-Roja) no han pogut arribar al Delta de l’Ebre per l’absĆØncia
d’un Pla de GestiĆ³ Integral dels Sediments de la Conca de l’Ebre.
AtĆØs
que hi ha focus de contaminaciĆ³ latents com Ć©s el cas dels residus
de la indĆŗstria quĆmica de SabiƱanigo (RĆo GĆ”llego, afluent de
l’Ebre, AragĆ³).
AtĆØs
que l’explotaciĆ³ de les preses i els embassaments de Mequinensa,
Riba-roja i Flix es desenvolupa per mitjĆ de tĆtols concessionals
segons el que estableix el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de
juliol, pel que s’aprova el text refĆ³s de la Llei d’AigĆ¼es, i
que majoritĆ riament aprofiten els recursos hĆdrics per destinar-los
a la producciĆ³ d’energia hidroelĆØctrica.
AtĆØs
que, segons els estudis de la Universitat Rovira i Virgili, des del
punt de vista general del sistema elĆØctric, no hi hauria un problema
d’abastiment elĆØctric quan les centrals hidroelĆØctriques
deixessin de funcionar durant els desembassaments controlats
proposats per l’IRTA i la UPC. El sistema elĆØctric estĆ tot
connectat i Ć©s excedentari. Actualment, a l’Estat Espanyol, hi ha
mĆ©s de 100.000 MW de potĆØncia instal·lada, amb una demanda mĆ xima
histĆ²rica (l’any 2007) d’uns 45.000 MW. A mĆ©s, el sistema
elĆØctric espanyol Ć©s exportador net d’electricitat des de l’any
2004. I l’energia hidroelĆØctrica representa nomĆ©s un 17% del
total (i dins d’aquest percentatge les hidroelĆØctriques de
Mequinensa i Riba-Roja en sĆ³n una petita part).
AtĆØs
que estudis cientĆfics recents com els de Philip Fearnside de l’INPA
(Instituto Nacional de Pesquisas da Amazonia) demostren tambƩ
l’impacte ambiental de les centrals hidroelĆØctriques i dels
embassaments en tant que productores de gasos d’efecte hivernacle
que promouen el canvi climĆ tic i l’augment del nivell del mar.
AtĆØs
que hi han exemples de demoliciĆ³ de preses obsoletes a diversos
llocs del planeta, fins i tot a l’estat espanyol amb la demoliciĆ³
de les preses de la Retuerta (RĆo
Aravalle, Ćvila,
CHDuero) i la demoliciĆ³ de la presa de la Gotera
(RĆo Bernesga, LeĆ³n, CHDuero). O els casos de les dues preses del
Riu Penobscot (EUA) estudiats amplament per cientĆfics com Josh
Royte (The Nature Conservancy).
AtĆØs
que la Llei d’AigĆ¼es en el seu article 23 atorga potestats
d’administraciĆ³ i control del domini pĆŗblic hidrĆ ulic a la
ConfederaciĆ³ HidrogrĆ fica de l’Ebre com a Organisme de la Conca
del Riu Ebre, que li permeten regular tots i cadascun dels
aprofitaments hĆdrics autoritzats com el de les centrals
hidroelĆØctriques, que a l’empara de l’article 65 de la mateixa
llei, confereix d’ofici o a instĆ ncia de part la possibilitat de
revisar les concessions vigents en casos de modificaciĆ³ de les
circumstĆ ncies en les quals foren concebudes.
AtĆØs
que el Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova
el Reglament del Domini PĆŗblic HidrĆ ulic, que desenvolupa els
tĆtols preliminar I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2
d’agost, d’AigĆ¼es, disposa en el seu article 115 que, en l’Ć mbit
de les competĆØncies dels Organismes de Conca, exigiran altres
condicionants a les concessions com sĆ³n els cabals mĆnims que
deuran de respectar els aprofitaments per motius ecolĆ²gics, i que
aquests podran ser revisats com estableix l’article 156 del mateix
reglament, per haver-se modificat els supĆ²sits determinants del seu
atorgament o quan s’hagin d’adequar als Plans HidrolĆ²gics.
AtĆØs
que la situaciĆ³ de vulnerabilitat del Delta de l’Ebre, que s’ha
exposat en anterioritat, s’agreuja per la gestiĆ³ que es fa de les
preses i aixĆ² representa una evident modificaciĆ³ dels condicionants
ambientals exigits a les centrals hidroelĆØctriques. I tenint en
compte l’article 156 i 157 del Reglament de Domini PĆŗblic
HidrĆ ulic, que faculta la revisiĆ³ de les concessions d’ofici o
instĆ ncia de part.
AtĆØs
que el Delta de l’Ebre Ć©s Reserva de la Biosfera, Espai d’Especial
InterĆØs Natural, Xarxa Natura 2000 i Parc Natural entre altres,
protegit per diverses normatives autonĆ²miques, estatals i europees.
Per
tot aixĆ², acordem:
Primer.
Manifestar la voluntat, a partir del consens, diĆ leg i pluralitat,
de donar suport a la creaciĆ³ d’un Pla de GestiĆ³ Integral dels
Sediments de la Conca de l’Ebre. Instar
al govern espanyol i a la UE a que destinen una partida
pressupostaria per crear el Pla de GestiĆ³ Integral dels Sediments de
la Conca de l'Ebre durant l’any 2017.
I que aquest Pla s’aprovi dins el Pla Integral de ProtecciĆ³ del
Delta de l’Ebre (PIPDE), Ć²rgan en el que participa el Govern
espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Segon.
Donar suport a la creaciĆ³ d’un front polĆtic catalĆ i aragonĆØs
que requereixi a l’Estat Espanyol una inspecciĆ³ independent de les
comportes de fons de les preses de Mequinensa, Riba-Roja, Flix, i de
la resta de les preses de la Conca HidrogrĆ fica de l’Ebre. En el
cas de que les comportes de fons estiguin en mal estat, exigir-ne
l’immediat manteniment conforme estĆ definit legalment. I estudiar
i proposar la demoliciĆ³ de les preses que van quedant obsoletes.
Tercer. Instar a les institucions competents a donar suport i aplicar els estudis i actuacions sobre els sediments que han realitzat, estan realitzant i pretenen realitzar l’IRTA, l’ACA i les Universitats als embassaments de Mequinensa, Riba-Roja i Flix. Instar el govern espanyol a dotar de partida econĆ²mica un projecte pilot de transferĆØncia controlada de sediments des de l'embassament de Riba-Roja d'Ebre fins a la desembocadura del Delta de l'Ebre, per tal d'implementar-se durant l'any 2017. Encarregar estudis complementaris que analitzen amb profunditat la composiciĆ³ dels sediments dels embassaments de Mequinensa, Riba-Roja i Flix. I, quan sigui necessari, utilitzar maquinaria pesada per anar removent els sediments que estan en bon estat i que no mou el corrent de l’aigua (exceptuant zones d’alt valor ambiental com, per exemple, l’Aiguabarreig o la Reserva de Sebes -Zones PEIN, ZEPA, Xarxa Natura 2000, etc.).
Quart. Instar a les institucions competents a recuperar la polĆtica del colmateig al Delta de l’Ebre, per combatre la subsidĆØncia. I aplicar les actuacions mĆŗltiples i de poc impacte ambiental que la UPC proposa per contenir el mar enfront del Delta de l’Ebre (sacs geotĆØxtils plens de sorra, algues al fons del mar, etc.) i, d’aquesta manera, combatre la regressiĆ³.
CinquĆØ. Instar a les institucions competents a revisar els protocols d’actuaciĆ³ de la gestiĆ³ de les preses i les autoritzacions ambientals integrades (Ley 16/2002 AutorizaciĆ³n Ambiental Integrada; Ley 21/2013 EvaluaciĆ³n de Impacto Ambiental). Revisar l’impacte ambiental de les preses, tenint en compte les dinĆ miques creixents de subsidĆØncia i regressiĆ³ al Delta de l’Ebre i les causes i efectes globals del canvi climĆ tic, per tal de sustentar legalment la necessitat d’alliberar els sediments retinguts als embassaments: creaciĆ³ de noves lleis o directives europees, espanyoles i catalanes.
SisĆØ. Instar a les institucions competents a impulsar l’inici dels expedients de revisiĆ³ de les concessions de les centrals hidroelĆØctriques situades a Mequinensa, Riba-roja i Flix, imposant nous condicionants ambientals en la gestiĆ³ de l’aprofitament dels recursos hĆdrics que permetin una millora en el traspĆ s dels sediments riu avall, tenint en compte la situaciĆ³ de vulnerabilitat, erosiĆ³ i resiliĆØncia de la plana deltaica.
SetĆØ. Si les accions anteriors no sorgeixen els efectes esperats, interposar una denĆŗncia contra la gestiĆ³ negligent de les preses i exigir responsabilitats a quants subjectes poguessin derivar.
VuitĆØ. Instar a les institucions competents a prendre les mesures oportunes per obrir la Gola de Migjorn en perĆodes de crescuda del Riu Ebre.
Tercer. Instar a les institucions competents a donar suport i aplicar els estudis i actuacions sobre els sediments que han realitzat, estan realitzant i pretenen realitzar l’IRTA, l’ACA i les Universitats als embassaments de Mequinensa, Riba-Roja i Flix. Instar el govern espanyol a dotar de partida econĆ²mica un projecte pilot de transferĆØncia controlada de sediments des de l'embassament de Riba-Roja d'Ebre fins a la desembocadura del Delta de l'Ebre, per tal d'implementar-se durant l'any 2017. Encarregar estudis complementaris que analitzen amb profunditat la composiciĆ³ dels sediments dels embassaments de Mequinensa, Riba-Roja i Flix. I, quan sigui necessari, utilitzar maquinaria pesada per anar removent els sediments que estan en bon estat i que no mou el corrent de l’aigua (exceptuant zones d’alt valor ambiental com, per exemple, l’Aiguabarreig o la Reserva de Sebes -Zones PEIN, ZEPA, Xarxa Natura 2000, etc.).
Quart. Instar a les institucions competents a recuperar la polĆtica del colmateig al Delta de l’Ebre, per combatre la subsidĆØncia. I aplicar les actuacions mĆŗltiples i de poc impacte ambiental que la UPC proposa per contenir el mar enfront del Delta de l’Ebre (sacs geotĆØxtils plens de sorra, algues al fons del mar, etc.) i, d’aquesta manera, combatre la regressiĆ³.
CinquĆØ. Instar a les institucions competents a revisar els protocols d’actuaciĆ³ de la gestiĆ³ de les preses i les autoritzacions ambientals integrades (Ley 16/2002 AutorizaciĆ³n Ambiental Integrada; Ley 21/2013 EvaluaciĆ³n de Impacto Ambiental). Revisar l’impacte ambiental de les preses, tenint en compte les dinĆ miques creixents de subsidĆØncia i regressiĆ³ al Delta de l’Ebre i les causes i efectes globals del canvi climĆ tic, per tal de sustentar legalment la necessitat d’alliberar els sediments retinguts als embassaments: creaciĆ³ de noves lleis o directives europees, espanyoles i catalanes.
SisĆØ. Instar a les institucions competents a impulsar l’inici dels expedients de revisiĆ³ de les concessions de les centrals hidroelĆØctriques situades a Mequinensa, Riba-roja i Flix, imposant nous condicionants ambientals en la gestiĆ³ de l’aprofitament dels recursos hĆdrics que permetin una millora en el traspĆ s dels sediments riu avall, tenint en compte la situaciĆ³ de vulnerabilitat, erosiĆ³ i resiliĆØncia de la plana deltaica.
SetĆØ. Si les accions anteriors no sorgeixen els efectes esperats, interposar una denĆŗncia contra la gestiĆ³ negligent de les preses i exigir responsabilitats a quants subjectes poguessin derivar.
VuitĆØ. Instar a les institucions competents a prendre les mesures oportunes per obrir la Gola de Migjorn en perĆodes de crescuda del Riu Ebre.
NovĆØ.
Instar
al govern espanyol i a la UE a que destinen una partida
pressupostaria per descontaminar
la zona de la indĆŗstria quĆmica de SabiƱanigo (AragĆ³).
DesĆØ.
Trametre aquests acords al President de la ComissiĆ³ Europea, al
President del Govern de l’Estat, al Ministeri de Foment, al
Ministeri d’Agricultura, AlimentaciĆ³ i Medi Ambient i al Servei de
Costes de Tarragona del mateix Ministeri, al President de la
Generalitat de Catalunya, al President de la DiputaciĆ³ General
d’AragĆ³, al Departament de Desenvolupament Rural i Sostenibilitat
del Govern d'AragĆ³, al Departament d'InnovaciĆ³, InvestigaciĆ³ i
Universitat del Govern d'AragĆ³, al Departament de Territori i
Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i AlimentaciĆ³ de la Generalitat de
Catalunya, a la DelegaciĆ³ del Govern de la Generalitat a les Terres
de l’Ebre, a l'Alcaldessa de Mequinensa, al Parc Natural del Delta
de l’Ebre, a l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques
de l’Ebre, a les Comunitats de Regants de l’Esquerra i de la
Dreta de l’Ebre i al moviment ciutadĆ de la “Campanya pels
Sediments” per al seu coneixement i per tal que produeixi l’efecte
oportĆŗ. TambĆ© trametre aquest acord als portaveus dels diferents
grups polĆtics del Parlament de Catalunya i del Parlament AragonĆØs,
del CongrƩs dels Diputats, del Senat i als diferents eurodiputats
catalans i aragonesos.
Delta de l’Ebre (1946). Institut CartogrĆ fic de Catalunya.
Delta de l’Ebre (2010). Institut CartogrĆ fic de Catalunya.
Comentarios
Publicar un comentario